Amb aquest treball, he volgut plantejar a
l’espectador la pressió que patim constantment a mans d’una societat tant
injusta i cruel, mitjançant aquesta imatge tant crua.
He optat per una fotografia en escala de grissos
molt contrastada i amb uns clarobscurs molt marcats per augmentar aquest efecte
de dramatització i de inquietud. Al retrat hi apareix el rostre de la meva
amiga Abril amb una mirada perduda que ens suggereix por i innocència,
simbolitzant la víctima innocent que rep tota la pressió esmenada
posteriorment, aquesta mirada juga el paper més important en la composició.
Alhora apareixen tres parells de mans que representen la pressió social que intenten
tapar-li el rostre i així fer-la desaparèixer metafòricament. He triat un fons
negre perquè la imatge es difumini en ell i donar la sensació de que les mans
l’estiren cap a la foscor.
Per realitzar la fotografia he utilitzat una càmera
reflex digital amb objectiu normal, com que la fotografia havia de ser fosca i
només volia captar lo que el focus de llum il·luminava, he utilitzat una ISO
300 amb un temps d’exposició de 1/10 seg. i amb el diafragma F/4.5.
Per l’enquadrament, com que he volgut
centrarme amb l’expresió de la cara he obtat per un primer pla, ja que per
trensmetre el que volia no necesitaba que es veies mes parts del cos, es a dir
que no fos tant narratiu, sino que la meva intenció era que fos en gran part
expresiu. El punt de vista és frontal perquè l’espectador es senti més
identificat.
He utilitzat una llum que revotava amb un
reflectant, perquè fos més debil, i iluminava frontalment en diagonal desde
abaix. Aquesta llum li ofereix a la imatge un punt de vista més terrorific i
alhora genera unes ombres molt contrestades.
