diumenge, 27 de març del 2016

- Un homme de têtes -

Per fi el nostre grup per crear un curtmetratge per presentar al concurs Meliees, ha finalitzat amb ell!
Ens ha costat una mica d'esforç però ho em aconseguit, us deixo el enllaç perquè en pugueu gaudir:
 
Imatge JPEG
 
 

INFÀMIA

Ahir, dia 27 de Maig, vaig assistir a un espectacle al teatre Villaroel a Barcelona. Aquest espectacle consistia en dos joves que estudiaven per actors a unes sessions dirigides per l'Eva, una actriu retirada, el Toni un excompany de l'Eva va aparèixer per tornar a Eva als escenaris.
És una obre fantàstica, amb una interpretació incalculable per part de l'Emma Vilarasau, el Jordi Boixaderas, el Francesc Ferrer i l'Anna Moliner, escrita i dirigida per Pere Riera.
L'obra et té constantment enganxat i et fa sentir part d'ella, si realment vols gaudir d'una obra boníssima, no dubtis en anar-hi. L'última sessió és el 10 d'Abril a les 18:00h.

 
 
 
 
 

 

dimecres, 9 de març del 2016

FEC



Avui, amb el institut, em assistit a un festival de curtmetratges que s'està realitzant a Reus, concretament al teatre Bartrina. El festival té el nom de FEC, i aquest es el divuitè any que es fa. 

A la sessió que em anat, els curts s'havien escollit de manera que compartien una temàtiques semblants, des de la violència de gènere, homofobia, bulling, orientació sexual i molts més temes que ens identifiquen en molts casos als adolescents.
 
Em vist cinc curtmetratges diferents: 

Belle gueule, Emma Benestan (França)

Jay parmi les hommes, Zeno Graton (Belgica)

L’homme de ma vie, Mélanie Delloye (França)

No me quites, Laura Jou (Catalunya)

En la azotea, Damià Serra (Catalunya)
 

Per concloure l'acte, dos dones ens han fet una reflexió sobre com es tractava i relaxava, en els curtmetratges que acabàvem de veure, la discriminació de la dona. M'ha semblat una sessió molt interessant i recomanable.



 

dimarts, 24 de novembre del 2015

Fotogrames

L'última pràctica que em realitzat ha estat la de fer una serie de fotogrames amb diferents objectes, per els meus fotogrames vaig utilitzar papers de diari, clips un pot de vidre i agulles d'entre altres coses, que vaig colocar sobre un paper fotosensible i li vaig exposar una llum directa durant uns 3 segons aproximadament.
Després per revelar la imatge la vaig submergir al revelador durant 2 minuts, seguidament la vaig pasar pel bany d'atur, després per el fixador i així es fixa la imatge i impedeix que la llum la transtorni i finalment la vaig pasar per aigua corrent.

El resultat és aquest:


 





diumenge, 15 de novembre del 2015

Zootrop

El zoòtrop fou un invent antecessor del cinema creat l’any 1834 per William George Horner, però no va arribar al mercat fins el 1867. També va ser una de les joguines més populars d’aquella època. Consisteix en una mena de timbal amb molts forats al seu voltant i una tira d’imatges a la paret interna. A través d’aquests forats, si mirem a l’interior de l’aparell mentre el girem, podem observar moviment a les imatges gràcies a un efecte òptic. 

 
El meu Zootrop representa la vida d'un ocell interpretada desde el meu punt de vista.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Critica de "Journey to the Shore"

Journey to the Shore és una pel·licula Japonesa de genere fantastic, que tracta de la segona oportunitat que té el marit mort de la protagonista per resoltre dos problemes amb la seva dona, el prmer és el de la seva mort ( problema que no s'acaba de entendre si l'han resolt) i el segon és el de una infidelitat que va tenir el marit ( aquest problema sí que el resolen). Mentre resolen els problemes el marit acompanya a la seva dona a llocs on ell habia passat abans a treballar i ajudar.
En alguna ocasio la dona es desperta sobresaltada amb el pensament de que tot habia estat un simple somni, peró més tard troba pistes que delaten que no ho era. Per indicar que la dona es despertarà fant uns plans diferents que tallen rapidament i fan un efecte que a primera vista sembla que sigui un error però després veus que està fet a proposit ja que és una manera de representar que la dona s desperta.
La música contrasta molt amb la trama i realça el ritme pausat de la pel·licula. La iluminació és adequada en tota la pel·licula, ja que va molt acord amb la trama.
La pel·lícula s'acaba en una platja on el seu marit mort ja no tenia energia perquè havia passat massa temps al lloc dels vius, mon que no el pertoca, allí la dona crema uns papers que havia escrit pel seu marit durant els tres anys que va estar sense ell, simbolitzant que ja havia superat la mort del seu marit, després torna a casa i el seu marit ja no apareix.

CÀMERA FOSCA

A classe em fet una practica que consistia en construir una càmera fosca, un espai que se li han tapat totes les entrades de llum, i gracies a una lent col·locada en un extrem es pot veure la imatge que enfoques projectada a una lamina de paper vegetal que es col·loca a l'extrem oposat. Seguidament explicaré els passos i materials que he necessitat per elaborar la càmera fosca: Primer de tot mostraré tots els materials que he utilitzat per construir la càmera fosca.


- caixa de sabates
- cuter
- lent
- pinzell
- pìntura negra
- paper vegetal
- silicona
- cola





 Segudament vaig tallar la caixa pel mig, vaig tallar un rectangle deixant un centimetre per vanda en un extrem i a l'altre vaig rettallar una circumferencia una mica més petita que la lent:



Després vaig pintar tot l'interior de color negre:













Finalment vaig acabar de enganxar-hi el paper vegetal i la lent, i li vaig donar un acabat més net, i aquest és el resultat:



A la fotografia de la dreta es pot ovservar la funció de la càmera fosca, està projectant un cursa de Formula1 a la televisió.